Romanica Olomucensia 2020, 32(2):261-272 | DOI: 10.5507/ro.2020.014

El valor atenuant de les partícules evidencials «pel que sembla» i «segons (que) sembla» en el català actual

Lucie Rossowová
Masarykova univerzita, Czech Republic

L'article intenta aprofundir en el tema dels evidencials catalans pel que sembla i segons (que) sembla i examinar les seves possibles funcions pragmàtiques atenuants en el discurs. Pretén trobar respostes relacionades amb l'orientació pragmàtica de l'atenuació de les formes estudiades, amb la seva freqüència en usos escrits i orals i amb la interrelació entre l'atenuació i les evidències reportatives o inferencials. L'anàlisi estudia mostres procedents de diversos gèneres a base de les quals es pretén esbrinar quina és la missió atenuant dels evidencials en qüestió. D'una banda es fan servir converses orals tant formals com informals i, d'altra banda, s'empren enunciats que provenen de textos periodístics i de textos literaris. Tots els exemples analitzats, evidentment, són portadors del significat nuclear que es refereix a la font d'informació que es comunica. En els contextos en els qual hi ha una potencial amenaça de les imatges personals dels parlants, el caràcter evidencial de les partícules discursives estudiades redueix la responsabilitat de l'emissor pel que fa al contingut del missatge que emet i aquest ús es relaciona amb el fenomen de l'atenuació lingüística. L'ús de les partícules estudiades és productiu sobretot en el llenguatge escrit i, a més, sembla extraordinàriament fructífer en textos científics i periodístics. A base de les conclusions del treball podem constatar que tant els usos reportatius com els inferencials, d'acord amb el context, es poden relacionar amb la funció atenuant dels evidencials.

Mots clés: evidencialitat; atenuació; pel que sembla; segons (que) sembla; cortesia

The reducing value of the evidential particles "pel que sembla" and "segons (que) sembla" in contemporary Catalan

The paper attempts to explore the issue of the Catalan evidentials "pel que sembla" and "segons (que) sembla" and examines their possible pragmatic functions of reducing in speech. It intends to find answers related to the pragmatic orientation of the reducing of the forms under study, with their frequency in spoken and written use and with the relationship between the reducing and the reported or inference evidentness. The analysis studies samples from different genres, on the basis of which the intention is to find out which is the reducing mission of these particles. On the one hand, we use spoken conversations, formal as well as informal, and, on the other hand, speech acts found in newspaper texts and in literary texts are used. Obviously, all the examples that are analysed carry the fundamental meaning which refers to the source of the information which is communicated. In the contexts where there is some potential threat to the personal image of the speakers, the evidential character of the discourse particles under study reduces the speaker's responsibility concerning the content of the message and this use relates to the phenomenon of the linguistic reduction. The use of the particles under study is primarily productive in the written language and, besides, it seems particularly fruitful in scientific and newspaper texts. On the basis of the results of this work it can be noted that the reported uses, as well as the inference uses, in obedience to the context, can be associated with the reducing function of the evidential particles.

Keywords: evidentiality; reducing; pel que sembla; segons (que) sembla; politeness

Received: December 3, 2019; Revised: May 6, 2020; Accepted: August 6, 2020; Published: December 31, 2020  Show citation

ACS AIP APA ASA Harvard Chicago Chicago Notes IEEE ISO690 MLA NLM Turabian Vancouver
Rossowová L. The reducing value of the evidential particles "pel que sembla" and "segons (que) sembla" in contemporary Catalan. Romanica Olomucensia. 2020;32(2):261-272. doi: 10.5507/ro.2020.014.
Download citation

References

  1. Albelda Marco, Marta (2003), «Los actos de refuerzo de la imagen en la cortesía», en Bravo, D. (ed.), Actas del I coloquio Internacional del Programa Edice, Estocolmo: Programa Edice, 298-305.
  2. Albelda Marco, Marta (2006), «Discordancia entre atenuación/cortesía e intensificación/ descortesía en conversaciones coloquiales», en Blas Arroyo, J. L. - Casanova Ávalos, M. - Veladno Casanova, M. (eds.), Discurso y sociedad: contribuciones al estudio de la lengua en contexto social, Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 577-586.
  3. Alturo, Núria - Bladas, Òscar - Payá, Marta - Payrató, Lluís (ed.) (2004), Corpus oral de registres. Materials de treball [Multimèdia], Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona [disponible en , 5/2/2019].
  4. Antolí Martínez, Jordi (2012), «Canvi semàntic i gramaticalització en el sorgiment de marcadors evidencials. Evolució semàntica de PARERE i derivats en el llatí tardà i en el català», eHumanista/IVITRA 2, 41-84.
  5. Antolí Martínez, Jordi (2015), L'evidencialitat en català antic: estudi de corpus i acostament segons la gramàtica cognitiva, Alicante: Universitat d'Alacant.
  6. Aymà-Aubeyzon, Josep M. (1992), Allò que no se sol dir de la normalització lingüística, Barcelona: Empúries, 7-178.
  7. Bermúdez, Fernando (2005), Evidencialidad: La codificación lingüística del punto de vista, Estocolomo: Universidad de Estocolmo.
  8. Briz Gómez, Antonio (1994), «La atenuación en la conversación coloquial. Una categoría pragmática», en Cortés Rodríguez, L. (ed.), El español coloquial: actas del I Simposio sobre análisis del discurso oral, Almería: Universidad de Almería.
  9. Briz Gómez, Antonio (2012), «¿Atenuación y cortesía son pareja?» en Escamilla Morales, J. - Vega, G. H. (eds.), Miradas multidisciplinares a los fenómenos de cortesía y descortesía en el mundo hispano, Barranquilla-Estocolmo: Cadis-Programa Edice, 33-75.
  10. Briz Gómez, Antonio (2016), «Evidencialidad, significados pragmáticos y partículas discursivas en español. Sobre la intensificación tácticamente evidencial» en González Ruiz, R. - Izquierdo Alegría, D. - Loureda Lamas, Ó. (eds.), La evidencialidad en español. Teoría y descripción, Madrid: Iberoamericana/Vervuert, 103-128. Go to original source...
  11. Brown, Penelope - Levinson, Stephen (1987), Politeness. Some universals in language use, Cambridge: Cambridge University Press. Go to original source...
  12. Bru de Sala, Xavier (1997), Pigmalió, Barcelona: Edicions La Magrana.
  13. Castillo, Àngel (1990), Avui 4395, Barcelona.
  14. Chafe, Wallace (1986), «Evidentiality in English Conversation and academic writing», en Chafe, W. - Nichols, J. (eds.), Evidentiality: The linguistic coding of epistemology, Advances in Discourse Processes, Vol. 20, Norwood, 261-272.
  15. Cornillie, Bert (2007), Evidentiality and epistemic modality in Spanish (semi-) auxiliaries. A cognitive-functional approach, Berlin-Nueva York: Mouton de Gruyter. Go to original source...
  16. Dendale, Patrick - Tasmowski, Liliane (2001), «Introduction: Evidentiality and Related Notions», Journal of Pragmatics 33, 339-348. Go to original source...
  17. Estellés Arguedas, María - Albelda Marco, Marta (2017), «Evidencialidad, atenuación y descortesía en al parecer y por lo visto. Influencias del género discursivo», en Cornillie, B. - Izquierdo Alegría, D. (eds.), Gramática, semántica y pragmática de la evidencialidad, Pamplona: EUNSA, 169-201.
  18. González Condom, Montserrat (2011), «Indirect evidence in Catalan: A case study», en Payrató, Ll. - Cots, J. M. (eds.), The pragmatics of Catalan, Berlin: De Gruyter Mouton, 146-172. Go to original source...
  19. Haverkate, Henk (1987), «La cortesía como estrategia conversacional», en Haverkate, H. (ed.), La semiótica del diálogo, Amsterdam: Editions Rodopi, 27-64.
  20. Haverkate, Henk (1994), La cortesía verbal. Estudio pragmalingüístico, Madrid: Gredos.
  21. Kotwica, Dorota (2013), «Los valores del significado de la partícula evidencial al parecer: la atenuación y el efecto de disociación», en Cabedo Nebot, A. et al. (eds.), Estudios de lingüística: investigaciones, propuestas y aplicaciones, Valencia: Universitat de València, 403-410.
  22. Kotwica, Dorota (2015), «Al parecer evidencial atenuante. ¿Y reforzador?», en Álvarez López, C. J. - Garrido Martín, B. - González Sanz, M. (coords.), Jóvenes aportaciones a la investigación lingüística, Sevilla: Ediciones Alfar, 481-493.
  23. Leech, Geoffrey (1980), Explorations in Semantics and Pragmatics, Amsterdam: John Benjamins Publishing.
  24. Leech, Geoffrey (1983), Principles in Pragmatics, London: Longman.
  25. Mundet i Hiern, Joan (1992), Direcció d´organitzacions per variables clau, Universitat Politècnica de Barcelona.
  26. Nuyts, Jan (2001), «Subjectivity as an evidential dimension in epistemic modal expressions», Journal of Pragmatics 33, 383-400. Go to original source...
  27. Puga Larraín, Juana (1997), La atenuación en el castellano de Chile. Un enfoque pragmalingüístico, Valencia: Tirant Lo Blanch Libros.
  28. Rafel i Fontanals, Joaquim (dir.) (2005), Corpus textual informatitzat de la llengua catalana, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans [disponible en , 29/3/2020].
  29. Regió 7 6587 (2003), Manresa.
  30. Rossowová, Lucie (2016), Cortesía verbal en el español del siglo XIX, Brno: Masarykova univerzita.
  31. Rossowová, Lucie (2018), «Ztoto¾òování a nesoulad pojmù "verbální zdvoøilost" a "zmíròování" v pragma-lingvistickém studiu», en Bednaøíková, B. - Stùjová, P. (eds.), Lidská zku¹enost jako souèást jazykové sémantiky (?): sborník z 15. mezinárodního setkání mladých lingvistù, Olomouc: Univerzita Palackého v Olomouci, 307-314.
  32. Ruiz Gurillo, Leonor (2005), «Las locuciones marcadoras del español: análisis y aplicaciones» en Almela, R. - Trives, E. R. - Wotjak, G. (eds.), Fraseología contrastiva, Murcia: Universidad de Murcia, 241-258.
  33. Searle, John Rogers (1969), Actos de habla. Ensayos de filosofía del lenguaje, Madrid: Cátedra.
  34. Segre 7101 (2001), Manresa.
  35. Vallverdú, Josep (1995), Convidat a parlar, Lleida: Pagès Editors.
  36. Vila, Marc-Aureli (1998), Catalunya: rius i poblament, Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  37. Willet, Thomas (1988), «A cross-linguistic survey of the grammaticalization of evidentiality» Studies in Language 12.1, 51-97. Go to original source...